És especialment destacable una frase que va dir el president de la Fundació puntCAT (encarregada de gestionar el domini .cat.), Francesc Gras, en la conferència que va oferir el passat dimecres 22 d’abril a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona: “tot el que no existeix a Internet no existeix al món”. El català és una llengua que té més o menys 10 milions de parlants i una cultura i identitats pròpies: tal com Gras va recordar, la seva difusió a Internet mitjançant un domini propi era inevitable i necessària.
Un domini d’Internet és un nom base que agrupa a un conjunt d’equips o dispositius, i que permet proporcionar noms d’equip més fàcilment recordables que una adreça IP numèrica. Francesc Gras va comparar el funcionament dels dominis amb els noms guardats en un mòbil: els números d’un domini tenen un nom determinat, el nom del domini. Existeixen diversos tipus de domini: .gov o .gob per a Gobern i entitats públiques; .int per a entitats internacionals o organitzacions com la ONU; .tv per a estacions de televisió; i, per suposat, dominis per a pàgines web de països determinats (.ar per a pàgines d’Argentina, .ca per a pàgines de Canadà, i un llarg etcètera). El cas del domini .cat va ser revolucionari en el sentit que va ser el primer que es va concedir a una comunitat lingüística. El 16 de març de 2004, es va presentar la candidatura del domini .cat a la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), organització internacional responsable d’assignar les adreces del protocol IP. La candidatura va rebre el recolzament de 68.000 persones, empreses i entitats, un nombre mai assolit abans per cap altra candidatura. El domini va ser aprovat el 15 de setembre de 2005 per la ICANN, i la primera pàgina operativa, http://www.domini.cat, de la Fundació puntCAT, va entrar en funcionament el 21 de desembre. Curiosament, la ICANN va prohibir expressament que s’utilitzés el domini per a pàgines de gats (cat, en anglès). Actualment hi ha unes 35.000 pàgines registrades al domini, poques, perquè registrar-se és car. Tal com va assegurar Francesc Gras, Internet es paga, els dominis no són gratis. Ara bé, la que presideix és una fundació non-profit, que exerceix el bé públic de promoure la realitat catalana. Tot i que no té moltes pàgines registrades, el conjunt de la societat ha acceptat el domini (fins i tot el PP té una pàgina .cat, fet destacable tenint en compte que al principi s’oposaven a l’existència del domini). Per tal de ser .cat, no és necessari que les webs estiguin escrites íntegrament en català; por haver-hi una web .cat japonesa que parli de la cultura catalana.
Francesc Gras va insistir en que el domini .cat no és una eina de solució de problemes polítics, ni tan sols pretén entrar en el terreny o el debat polític, simplement existeix com a via cultural, d’identificació dels catalans, de tota aquella gent que parla la llengua catalana i d’aquells que puguin estar interessats en la nostra cultura. Un altre apunt interessant de la conferència va ser que ara, gràcies al domini .cat, es poden utilitzar en el navegador els caràcters de l’alfabet català, a excepció de l’apòstrof. Es pot escriure, per exemple, www.fundació.cat, amb l’accent, per accedir a la pàgina. En definitiva, l’existència del domini .cat ha representat una oportunitat única per al conjunt de la comunitat catalana, obrint un petit espai a la nostra cultura dins del incommensurable espai d’una xarxa que cada cop més vehicula la societat, la opinió pública i el coneixement.
